En el feminisme, el sostre de cristall fa referència a les dificultats que tenen les dones per accedir a càrrecs directius. Menys conegut, però igualment rellevant, és l’acantilat de cristall, un fenomen que les expertes en gènere consideren una trampa o una utilització perversa dirigida específicament a les dones.
Aquest concepte, establert per investigadors de la Universitat d’Exeter en 2005, fa referència a la situació en què les dones són col·locades en llocs directius en moments de crisi empresarial. Tot i que aquestes dones tenen un sòlid currículum i experiència, l’empresa està en dificultats i les probabilitats d’èxit són escasses. Begoña Marugán, professora de sociologia especialitzada en perspectiva de gènere, destaca que l’acantilat de cristall és una conseqüència del sostre de cristall. A Espanya, el 40% dels Consells d’Administració no té presència femenina, segons un informe del Col·legi de Registradors. En l’IBEX 35, només el 30,75% dels membres eren dones al 2021, lluny de l’objectiu del 40% de la CNMV. Aquest fenòmen es va observar per primera vegada en empreses analitzades en l’índex FTSE 100 de la Borsa de Londres. Van descobrir un patró: les empreses que nomenaven dones com a directives havien tingut mals resultats en els cinc mesos anteriors al seu nomenament. Aquesta situació s’analitza també en altres àmbits, com el polític.
En resum, l’acantilat de cristall posa de manifest com les dones són col·locades en llocs de responsabilitat en moments de crisi, una pràctica que pot tenir conseqüències negatives per a elles i que destaca les desigualtats de gènere presents en l’àmbit professional.